Weft.
Si l’ordit és el pla, la trama (weft) és el fer. Tasques individuals que avancen per les columnes, un fil cada vegada, passada a passada, fins que el teixit està acabat.
Weft és el gestor de tasques amb IA per a fundadors en solitari i equips petits.
Què porta una tasca
- Títol. Un nom curt i concret. «Arreglar les proves inestables de CI» és millor que «Coses de CI».
- Descripció. Opcional, en Markdown. Context que el teu jo del futur (o la teva IA) t’agrairà.
- Prioritat. Com d’urgent és, no com d’important. La majoria de les tasques són de prioritat mitjana.
- Estimació. Opcional, en minuts. Càlculs honestos, no punts d’història.
- Data límit. Opcional, un límit ferm.
- Columna. On és del tauler en aquest moment.
- Sprint. Vincle opcional: aquesta tasca és a l’sprint actual o espera el següent?
Com travessa el teler una tasca
Una tasca comença a Backlog (o allà on la posis). Quan l’agafes, la mous a Todo o directament a Doing —la columna amb semantic="doing"—, cosa que posa en marxa el seu temps de cicle. Quan la lliures, la mous a Done, que registra la marca de temps de finalització. Aquest parell n’hi ha prou per calcular més endavant xifres honestes de temps de cicle.
Per què Weft no té subtasques
Les subtasques solen indicar una tasca que vol ser un sprint, o una tasca que vol ser més petita. En tots dos casos, la resposta és dividir-la en tasques separades al tauler: Scrumban treballa amb unitats lliurables individuals, no amb jerarquies.