Columnes.

Les quatre per defecte

• Backlog. L’aparcament. Idees, errors, desitjos; sense cap compromís encara.
• Todo. Decidit per a aquest sprint, sense començar.
• Doing. En què s’està treballant. Marcada internament amb semantic="doing": moure-hi una tasca engega el seguiment del temps de cicle.
• Done. Lliurat. Marcada amb semantic="done": moure-hi una tasca registra la marca de temps de finalització. Done és una memòria intermèdia, no un museu: completar un sprint escombra les tasques acabades cap a l’historial de l’sprint, i «Arxiva-ho tot» (o l’eina archive_done_tasks) buida la resta: fora del tauler, però continuen apareixent a les cerques.

Treball en curs

Limitar el treball en curs és la idea més important del kanban: sense això, Doing es converteix en un segon Backlog. Weft no posa un número en una columna, perquè un número que res no fa complir només sembla una regla. Limita allò que realment s’esgota: la teva atenció.

Quan la feina acabada i les preguntes que t’esperen arriben a 5 elements (10 en un espai de treball d’equip, o uns 45 minuts de revisió), els agents deixen de començar tasques noves —start_task respon attention_queue_full— fins que buidis la cua. Els agents poden continuar informant del progrés del que ja tenen. Per mantenir petit el teu propi Doing, n’hi ha prou de demanar a la teva IA que acabi una cosa abans d’agafar la següent.

Reanomenar i afegir columnes

Pots reanomenar columnes i afegir-ne més des de la interfície del tauler. Els marcadors semàntics (doing, done) es poden moure amb elles: si reanomenes Doing com a «En vol», el temps de cicle es continua mesurant des d’«En vol».

Dit això, més columnes gairebé mai no és millor. Quatre columnes són suficients per recollir les fases que importen i no són tantes com perquè la feina es quedi encallada en trànsit.